1.153 dies després, Europa torna a l’Ateneu

En l’esperat retorn de la Lliga Europea a Sant Sadurní, el Noia Freixenet vol guanyar el Porto i fer un pas molt important cap a la Final a 8.

14 de desembre del 2019. El Noia Freixenet guanya el Porto per 6-4 en un partit memorable al Pavelló Olímpic de l’Ateneu, que frega el ple a les graderies aquella tarda de dissabte. Hi havia ganes de Lliga Europea, pel prestigi de la competició, per l’entitat del rival i, també, perquè l’anterior partit de la màxima competició continental a casa no s’havia jugat, per la insòlita renúncia a viatjar a Catalunya de l’equip suís del Roller Biasca.

Era inimaginable sortint d’aquell partit amb el Porto que, per gaudir del següent compromís europeu a l’Ateneu, caldria esperar 1.153 dies. És la suma dels tres anys, un mes i 26 dies que hauran passat quan aquest dijous, a partir de les nou del vespre, la bola torni a rodar al pavelló sadurninenc en un partit de Lliga Europa que el destí ha volgut que sigui, precisament, davant el mateix rival d’aquell últim de fa més de tres anys, el Porto. 

En aquesta llarga espera el Noia Freixenet ha jugat fins a nou partits en la competició europea, però cap d’ells havia tornat a ser casa. L’esclat de la pandèmia de la Covid-19 va deixar inconcluses tant les competicions estatals com les continentals aquella temporada; la següent, encara sota els efectes de les restriccions sanitàries, la Lliga Europea es va jugar en format reduït i per concentració en dues fases a la localitat portuguesa de Luso-Mealhada, on l’Sporting va reeditar el títol; i la temporada passada va ser la de la bicefàlia, amb els dotze clubs de la EHCA renunciant en bloc a la Lliga Europea i organitzant la seva pròpia competició (la Golden Cup que va tenir lloc a La Corunya i que va guanyar el Benfica) i World Skate Europe tirant endavant una edició aprimada de la Champions League, amb només vuit equips dels vint que havien de ser inicialment i amb el Trissino italià com a campió.

Superada la pandèmia i retornats els clubs de la EHCA a la competició de World Skate Europe, aquesta temporada s’ha estrenat el nou format de la Champions League, en la qual el Noia Freixenet ja ha jugat quatre partits però encara no s’ha estrenat a casa. Els sadurninencs van jugar el desembre a Forte dei Marmi la fase classificatòria i, un cop assolit el bitllet per a la fase de grups, van debutar en la lligueta del Grup B retornant a Itàlia per visitar la pista del Sarzana. Ara sí, l’espera per fi s’ha acabat i aquest dijous l’afició del Noia es retrobarà a l’Ateneu amb la competició europea.

Mirant cap a la Final a 8

Més enllà de significar l’esperat retorn de la competició continental a l’Ateneu, el duel amb el Porto posa en joc tres punts importantíssims de cara a l’objectiu del Noia Freixenet d’arribar a l’última estació d’aquesta nova Champions League, la Final a 8 que es jugarà a Viana do Castelo (Portugal) a primers de maig i a la que accediran els dos primers classificats de cada grup. 

Després de la valuosa victòria inicial (3-4) a Sarzana i havent-se donat un empat (3-3) en l’altre partit del grup entre el Porto i el Trissino, el Noia Freixenet té al davant un full de ruta inequívoc si vol arribar a la Final a 8: guanyant els tres partits de casa, no hi ha combinació matemàtica que pugui deixar els de Pere Varias fora dels dos primers llocs del grup. 

Que el camí sigui senzill de resumir no vol dir que sigui fàcil de recórrer, i el primer escull és ja un repte majúscul al nivell de la més alta exigència que la màxima competició continental comporta. El Porto, un gran clàssic de l’hoquei europeu, té una plantilla de luxe, amb jugadors de fins a quatre nacionalitats diferents i amb un número d’efectius superior als deu que conformen l’alineació de cada partit. 

Els portuguesos Gonçalo Alves, Telmo Pinto i Rafa Costa, el francès Carlo di Benedetto, els argentins Ezequiel Mena i Reinaldo Garcia, i els catalans Xavi Malián i Xavi Barroso són els noms més coneguts de l’equip que dirigeix Ricard Ares, que fa dues temporades va prendre el relleu del riudebitllenc Guillem Cabestany. Cap d’ells, però, viurà un partit tan especial com ho serà per a Roc Pujades, ex jugador del Noia Freixenet les dues últimes temporades i que viurà el seu retorn com a visitant a l’Ateneu. El manlleuenc va fer dos dels tres gols del Porto en l’estrena de la lligueta davant el Trissino.

A la lliga portuguesa, el Porto és tercer empatat a punts amb l’Sporting i a quatre del líder Benfica. En l’últim partit es va imposar per un ajustat 5-4 al Valongo, un altre dels sis equips lusitans que prenen part en la present Champions League. 

Serà la cinquena vegada que el Porto jugarà a Sant Sadurní, totes elles en partits de la màxima competició europea. La primera visita dels Dragoes a l’Ateneu és de feliç record per a ells, ja que el 23 de juny del 1990 hi van alçar la seva segona i fins ara última Copa d’Europa prenent el relleu precisament del Noia Freixenet, campió un any abans. Aquell 2-5 amb el qual els portuguesos van refrendar el 6-0 amb el que havien encarrilat el títol en el partit d’anada al vell pavelló de Das Antas és, encara avui, l’única vegada que el Porto ha guanyat a l’Ateneu, que després ha visitat tres vegades més sempre en partits de la fase de grups de la Lliga Europea i que el Noia Freixenet sempre ha guanyat: per 3-2 la temporada 2008-09, per 4-2 la 2012-13 i per 6-4 en l’esmentat duel de ja fa més de tres anys. 

Per ser exactes, de fa 1.153 dies en els quals el món ha girat i l’hoquei continental s’ha mogut, però en els que el Noia Freixenet no ha deixat de continuar escrivint la seva història a Europa. Aquest dijous per fi es reprèn el capítol que més fa gaudir i més sentit dona a aquesta bella història, el de jugar grans partits europeus a casa a l’empara d’una afició orgullosa de veure l’equip competir amb els grans del continent i acreditar, any rere any, que el Noia també n’és un.

Foto: Eva Pedrola (cenoia.com)