Per bé que la història dels esports que funcionen per temporada i no per any natural s’escriu més aviat d’estiu a estiu que no pas de gener a desembre, passar per aquestes dates associades al canvi de calendari i a començar de nou el cicle anual sempre convida a fer balanç tot rememorant allò més remarcable que hem viscut durant els últims dotze mesos.

Si fem el resum del 2025 en clau numèrica, direm que el primer equip del Noia Freixenet ha jugat un total de 44 partits oficials de cinc competicions diferents -OK Lliga, Copa del Rei, Champions League, WSE Cup i Lliga Catalana-, amb un balanç de 18 victòries, 7 empats i 19 derrotes, i amb un registre de 126 gols marcats, vuit més dels 118 que ha encaixat. En el capítol individual, Xavi Aragonès ha liderat l’aportació ofensiva amb 28 gols, seguit de Xavi Costa que n’ha fet 20, Toni Salvadó, autor de 17, i David Gelmà, que tot i fer només mig any que és al Noia ja n’ha marcat 13 com a cavista, un més dels 12 que van sumar tant Jordi Bargalló com Ivan Morales en la primera meitat de l’any.

Els números, però, fan sempre curt per explicar tot el que un any genera. Viure el club és gaudir-lo, participar d’experiències i acumular vivències que perduraran en el record. Per això volem acomiadar l’any amb un recull de dotze moments que, abans que sonin les dotze campanades que ens endinsaran al 2026, volen ser una passejada pel més bo i millor que el Noia Freixenet ens deixa en aquest 2025 que ara tanquem. Pots clicar a cada titular si vols recuperar la notícia.

El Noia Freixenet va passar les festes nadalenques de fa un any liderant el seu grup de la WSE Champions League. Haver sumat deu dels dotze primers punts en joc, però, no garantia encara res davant una represa de la competició continental que deparava un doble enfrontament amb el Barça. Al Palau Blaugrana, la derrota per 6-1 va posar fi a la condició d’invictes dels sadurninencs, i tampoc anava pel bon camí el partit d’una setmana més tard a l’Ateneu, on els blaugrana guanyaven al descans per un 0-2 que els situava ja per sobre dels cavistes en la classificació. Fins que una memorable segona part dels de Carlos Cortijo va capgirar el partit. Els gols de Xavi Costa, Xavi Aragonès i Jordi Bargalló van materialitzar la remuntada i la victòria per 3-2 va permetre deixar el Barça sis punts enrere, distància que els blaugrana ja no van recuperar en les quatre jornades restants.

Malgrat que el Noia Freixenet va caure a Saint Omer i Porto pel mateix resultat, un 4-3 de desencís a França però valuós al Dragao Arena en salvar-se un average que acabaria sent important, els successius empats del Barça van convertir la penúltima jornada de la fase de grups en l’oportunitat de lligar de forma matemàtica l’accés als quarts de final de la Lliga de Campions. Als sadurninencs els hauria calgut guanyar en cas que els blaugrana, que marcaven el tall dels quatre primers, també ho fessin, però l’empat el dia abans entre Barça i Reus Deportiu va acostar la classificació a només un punt. Els gols d’Ivan Morales i Xavi Costa van donar al Noia dues avantatges que els ‘’minhotos’’ sempre van neutralitzar, però el 2-2 final, idèntic resultat de la primera volta a Barcelos, va permetre al Noia sumar el punt que li garantia la presència entre els vuit millors d’Europa sis anys després de l’última vegada.

La tercera Copa del Rei consecutiva a Calafell suposava per al Noia Freixenet el repte de superar-hi per fi una ronda, després d’haver caigut als quarts de final els dos anys anteriors. Que el sorteig emparellés els cavistes amb el Barça afegia dificultat a l’empresa, però el dijous 6 de març al Joan Ortoll es va tornar a fer evident que l’esport no va de pronòstics sinó de mèrits sobre la pista. Els de Carlos Cortijo van fer un partit catedralici en defensa i, emparats en la magistral actuació de Blai Roca sota pals, van mantenir la seva porteria a zero durant els cinquanta minuts. Els gols de Toni Salvadó i Xavi Aragonès a la segona part van valdre una victòria per 2-0 que malauradament no va tenir continuïtat dos dies després en la semifinal davant el Pons Lleida, però no per això deixa de tenir valor haver eliminat el Barça 24 anys després de l’últim cop que els sadurninencs ho havien fet en el torneig del KO.

Si guanyar una vegada el Barça ja té mèrit i fer-ho dos cops dobla l’aposta, derrotar-lo tres vegades en poc més de dos mesos i en tres competicions diferents constitueix una fita de grans dimensions. Després d’haver guanyat els blaugranes a la Lliga de Campions i a la Copa, faltava la victòria en l’OK Lliga i aquesta va arribar el 30 de març a l’Ateneu. Els gols d’Aleix Esteller i Pau Andreu van posar el marcador en els mateixos guarismes de tres setmanes enrere a Calafell, i malgrat que aquesta vegada Sergi Llorca sí va batre la porteria d’un Blai Roca de nou descomunal, el Noia va resistir l’envit final del Barça i el 2-1 va acabar sent el resultat definitiu. La tercera victòria de la temporada davant l’equip blaugrana va ser, alhora, l’única derrota dels de David Cáceres en tota l’OK Lliga entre fase regular i play-offs, i una de les úniques sis que van encaixar en tota la temporada, la meitat d’elles davant el Noia Freixenet. Que passi el següent i provi de superar-ho!

La victòria a Reus en la darrera jornada de la fase de grups combinada amb l’empat del Porto a Barcelos van valdre el segon lloc del grup i, per tant, el creuament en els quarts de final amb el tercer de l’altre, el potent Trissino. Per arribar amb les opcions intactes a la tornada a l’Ateneu, abans calia sobreviure al partit d’anada, on l’equip italià va marxar al descans manant en el marcador amb un gol d’Alvarinho. Els de Carlos Cortijo, però, van créixer en la segona part fins a capgirar el partit en quaranta segons prodigiosos, els que van separar l’empat de Jordi Bargalló de l’1-2 de Toni Salvadó. Malgrat la renda mínima, res estava fet de cara a la tornada, i menys quan Giulio Cocco va avançar el Trissino tot just arrencar el partit. A partir d’allà, va resultar clau el factor Ateneu. L’afició hi va creure, va empènyer l’equip en el caliu ambiental de les grans ocasions i la nit d’aquell 3 d’abril va acabar sent de les que es recorden per anys que passin. Dos gols de Xavi Aragonès van capgirar el marcador i, després que Malagoli empatés, dues dianes seguides d’Ivan Morales i Xavi Costa a les acaballes van semblar sentenciar. En mig minut, però, Gavioli i Cocco van equilibrar el partit i amb el 4-4 va caldre patir en un últim minut que es va fer etern abans que la defensa heroica dels sadurninencs fins a la botzina final fes esclatar de joia l’Ateneu. Dinou anys després, el Noia Freixenet tornava a la Final Four de la màxima competició europea, i ho feia signant una trajectòria d’una vàlua enorme. Pel camí va guanyar al Porto, al Barça, al Saint Omer i al Trissino, ni més ni menys que els quatre equips que a final de temporada van ser els campions de les quatre principals lligues d’Europa, els tres primers revalidant els títols ja assolits el curs anterior.

El Centro de Desportos e Congressos de Matosinhos va ser l’escenari escollit per World Skate Europe per a la Final Four de la Champions League, on la presència del Noia Freixenet el va convertir en l’únic equip no portuguès en els últims dos anys a fer-se un lloc entre els quatre millors d’Europa. L’afició cavista va demostrar una vegada més que la fidelitat pot més que la distància i es va desplaçar en massa fins a la localitat de l’àrea metropolitana de Porto. Els més de tres centenars de seguidors i seguidores que van donar suport al Noia en la semifinal es van fer sentir de valent davant la majoria blava i cridanera del Barcelos, que amb prou feines va haver de recórrer 60 quilòmetres fins a Matosinhos. Esportivament, el partit es va complicar des de dies abans. La setmana anterior Jordi Bargalló va patir una fractura de costella que el va fer jugar minvat, i en les hores prèvies va caure malalt Xavi Costa, que tot i així també va fer l’esforç de ser a la pista. Malgrat tots els entrebancs, el Noia Freixenet va competir molt bé, va marxar al descans encara amb el resultat inicial i, després que el Barcelos s’avancés de dos gols, es va aferrar al partit amb un penal que va transformar Ivan Morales. Va sentenciar Miguel Rocha amb el 3-1 pel Barcelos -que l’endemà es va proclamar campió d’Europa-, però res no va impedir que l’equip sadurninenc fos ovacionat per la seva afició, agraint i reconeixent una trajectòria que, pel seu enorme valor, mereix un lloc al llibre d’or del Noia a la mateixa alçada dels sis títols europeus que el club ha alçat al llarg de la seva història.

Coincidint amb les dates que l’afició sadurninenca comptava les hores per viatjar a Matosinhos, es va fer pública per part de la FEP la designació de Sant Sadurní d’Anoia com a seu de la Copa del Rei 2026. Una de les cites més esperades cada temporada tornarà a l’Ateneu 25 anys després de l’última vegada que s’hi va disputar. Ho farà entre els dies 19 i 22 de març, amb el Noia Freixenet com a amfitrió d’un esdeveniment que tornarà a fer de la Capital del Cava l’epicentre de l’hoquei, com ho han estat els tres Campionats d’Europa que ha acollit en els últims anys: el sub-17 el 2022, l’absolut el 2023 i el sub-23 l’abril d’aquest mateix 2025.

L’eliminació del Noia Freixenet al segon partit del play-off de quarts de final davant el Reus Deportiu va comportar que aquell del dissabte 24 de maig fos l’últim partit oficial de Jordi Bargalló, que als 45 anys va posar fi a la gran carrera esportiva que el va dur a convertir-se en un dels millors jugadors d’hoquei sobre patins de tots els temps. Iniciat al col·legi Sant Josep i format després al planter del Noia, el 1998 va guanyar la Copa de la CERS i la Copa del Rei ja com a jugador del primer equip, on es va estar fins el 2002. Dues prolífiques etapes al Liceo, amb un interval de dues temporades a l’Igualada, i cinc anys a l’Oliveirense portuguès van descriure una trajectòria que el 2021 el va dur de tornada al Noia Freixenet per viure les seves quatre darreres temporades en actiu. Jordi Bargalló va liderar en pista l’equip que va guanyar la Lliga Catalana el 2023, va ser finalista de l’OK Lliga el 2024 i va arribar a la Final Four de la Champions League el 2025. El 20 de desembre, el club li va retre homenatge amb un acte institucional i un partit a l’Ateneu entre el Noia Freixenet i la selecció espanyola, amb el jugador sadurninenc posant-se la samarreta de tots dos equips.

Acabada la temporada del primer equip, les emocions es van focalitzar en el filial, que després d’acabar segon el seu grup de Primera Catalana va afrontar el juny a Salt l’exigent fase final que va posar en joc en un cap de setmana les dues últimes places d’ascens. Dissabte va tocar patir en la semifinal davant el Roda, a qui els sadurninencs van superar en la tanda de faltes directes després d’empatar a quatre gols. Menys soferta va ser la final de diumenge, en la que els de Xavier Brichs van ser superiors al Malgrat i amb una victòria per 6-3 van assolir el desitjat ascens a Nacional Catalana que un any enrere s’havia escapat en el darrer partit. Per un club com el Noia Freixenet, que té la seva pedra filosofal en nodrir-se en bona part del planter per lluitar de tu a tu amb clubs de més recursos i potencial econòmic, tenir el segon equip el més amunt possible és un objectiu de capçalera, d’aquí que l’ascens del filial no pugui faltar entre els moments més significats d’aquest 2025.

El projecte solidari que des de fa uns anys impulsa el Noia Freixenet, destinat a fomentar i facilitar la pràctica de l’hoquei sobre patins a un grup d’infants del centre comunitari EYA de Benín, va viure un moment culminant el setembre, quan set infants del país africà i els tècnics del projecte van venir a Sant Sadurní per tal d’ampliar coneixements i experiències i conèixer de prop el club que els dona suport des de la distància. Al llarg de deu dies, els joves beninesos van tenir l’oportunitat d’entrenar-se amb el primer equip del Noia i altres equips de l’OK Lliga, participar en el Cavastick a l’Ateneu i en un torneig 3×1 amb el Noia i el Sant Josep a la pista d’aquest últim, i viure les Fires de Sant Sadurní i la Festa de la Fil·loxera de la mà de les famílies d’acollida, cabdals en aquest projecte que engrandeix el club i expandeix l’hoquei.

Fundat el 1951, el Club Esportiu Noia arribarà el 2026 al seu 75è aniversari, una commemoració que s’estén al llarg de tota la temporada en curs. El tret de sortida oficial a la celebració d’aquests 75 anys d’història va tenir lloc el 24 de setembre, en un acte que va omplir el Celler de la Fassina i que va comptar amb la presència de moltes persones que han estat rellevants en aquests tres quarts de segle de vida de l’entitat. Una taula rodona amb tots els ex presidents del club que continuen entre nosaltres, paraules de jugadors de diverses èpoques, la presentació de la nova versió de l’himne, i l’estrena de la cançó del 75è aniversari van ser moments destacats d’un acte presidit a l’escenari per la vitrina de títols que el Noia Freixenet ha guanyat al llarg de la seva història.

Si guanyar el Barça tres vegades en un mateix any té un gran mèrit com ja hem ponderat en els primers punts d’aquest recull, fer-ho dues vegades també en un mateix any natural en una pista de la solera i la dificultat de la del Reus Deportiu tampoc no es queda gaire enrere. Després d’haver-hi guanyat el febrer per 2-4 en l’última jornada de la fase de grups de la Champions League, el Noia Freixenet va repetir triomf al feu reusenc el 29 de novembre, data assenyalada a la nostra vila en escaure’s la festivitat de Sant Sadurní. Manant de principi a fi en un partit molt complet, els de Carlos Cortijo es van imposar per 3-6 en una victòria que va suposar alguna cosa més que tres punts. Va comportar un canvi d’ànim i d’escenari, el punt d’inflexió que l’equip i l’afició necessitaven per deixar enrere un tram inicial de temporada complicat pels molts canvis a la plantilla d’un curs a l’altre, i acabar l’any mirant cap amunt, que és cap on la història i l’esperit del Noia Freixenet demanen mirar sempre.

Un any per recordar, un futur per continuar somiant

Aquests dotze moments expliquen un any intens, ple de reptes, emocions i orgull compartit, però sobretot defineixen la identitat d’un club que no es mesura només pels resultats, sinó per la seva manera de competir, de créixer i de representar una vila sencera. El 2025 ha deixat nits europees inoblidables, gestes esportives, comiats carregats d’emoció, projectes que traspassa fronteres i la certesa que el Noia Freixenet continua avançant fidel als seus valors: treball, ambició, arrelament i sentiment.

Amb la mirada posada ja en un 2026 especial, marcat pel 75è aniversari i nous reptes il·lusionants, el que queda és l’agraïment a totes les persones que fan possible aquest camí i la convicció que el millor d’aquest club no és només el que ha viscut, sinó tot el que encara està per escriure.