|Miquel Roca|

El nom d’Igualada té protagonisme directe en les dues copes del Rei que el  Noia té a les seves vitrines. La primera guanyada davant els de l’Anoia i la segona, al pavelló de Les Comes. Sempre en anys acabats en 8. Com aquest 2018.

Era el 31 de maig del 1998 quan el Noia Freixenet i l’Igualada es van enfrontar a Blanes en la final de la Copa del Rei. En una fase final encara en format de quatre equips, els de la Capital de la Cava s’havien desfet el dia anterior del Reus Deportiu per penals (2-2 el partit, 1-0 als penals amb gol de Molet) i els de l’Anoia ho havien fet de l’Alcobendas per 7-3.

En la final, després d’una primera meitat sense gols, Toni Sánchez va avançar el Noia Freixenet, si bé l’Igualada va capgirar amb dos gols de Polán. A tres minuts i mig del final, un penal transformat per Jordi Molet va retornar la igualtat i va abocar el partit a la pròrroga, on es va moure el marcador però no el signe final de l’empat. David Cáceres va marcar per l’Igualada i Toni Sánchez va empatar a un minut i mig de l’acabament.

En els penals, el Noia va tenir dos herois. El porter Edo, que s’acomiadava del Noia per marxar al Porto i que, com el dia anterior, tampoc va encaixar cap gol en la tanda, i Pere Varias, que va transformar l’únic per donar la primera Copa del Rei a un Noia que quinze dies abans també havia alçat la seva primera Copa de la CERS a la pista del Paço d’Arcos portuguès.

Bona prova del potencial d’aquell Igualada que l’equip que dirigia Manolo Barceló va tombar en la final és que, la setmana següent, els de l‘Anoia es van proclamar campions d’Europa per cinquè cop en els últims sis anys gràcies a dues golejades imponents (totes dues per 8-1) davant el Barça i el Vercelli, amfitrió d’aquella final four de la Lliga Europea.

El següent precedent en la copa entre sadurninencs i igualadins no va tardar gens a arribar. Es va donar l’any següent a Alcobendas, on es va estrenar el format vigent de vuit equips que accedeixen a la competició segons la classificació de la primera volta de la lliga, i no pel sistema de grups i eliminatòries pròpiament de copa que s’havia mantingut fins l’any anterior.

A la localitat madrilenya, l’Igualada es va prendre la revenja de l’última final i va eliminar el Noia per 3-0 en semifinal, després que els de Sant Sadurní haguessin vençut per 3-1 el Liceo als quarts de final. El que no seria diferent pels de l’Anoia seria el desenllaç de la final, ja que de nou la tanda de penals, en aquesta ocasió davant del Vic, els va privar d’un títol que, com el Noia, també han guanyat dues vegades (1992 i 1993).

Des d’aquell 1999 a Alcobendas, el Noia Freixenet i l’Igualada no s’han tornat a trobar cara a cara en una fase final de la copa. El partit que jugaran aquest dijous per obrir la d’aquest 2018 a Lloret de Mar serà, doncs, el tercer entre ambdós equips en fases finals de la competició del KO.

La del 2008, a Les Comes

Però la relació del Noia amb Igualada i la copa no s’acaba amb els enfrontaments directes, perquè va ser al pavelló de Les Comes on el Noia Freixenet va inscriure el 2008 per segon cop el seu nom al palmarès de campions. L’equip que llavors dirigia per primer any Ferran López, avui a la banqueta igualadina, va superar als quarts de final el Blanes per 3-2 amb un gol d’or de Guillem Cabestany, es va desfer del Liceo per 3-1 en les semifinals i va vèncer el Vic en la final, resolta com deu anys enrere per penals i, de nou, amb Pere Varias transformant l’únic gol de la tanda. En aquest cas, l’heroi sota pals va ser Luis Gil.

Guanyar la segona copa del Rei deu anys després de la primera va allargar  una curiosa línia de continuïtat que ha dut el Noia a guanyar títols en els anys acabats en 8. Ho va fer el 1988 amb la Lliga i la Recopa, el 1998 amb la CERS i la Copa, i el 2008 de nou amb la Copa.

El 1988, a més, l’equip sadurninenc també havia arribat a la final de la Copa del Rei, aquell cèlebre partit a Oviedo davant el Liceo que no es va jugar degut al conflicte pels drets de televisió. Consta als historials que el Noia no s’hi va presentar i que el títol va ser per al Liceo, si bé anys després una sentència judicial va fallar que la final encara s’havia de jugar, cosa que òbviament no era  factible havent transcorregut ja unes quantes temporades. Sigui com sigui, per trobar un any acabat en 8 i que el Noia no arribi com a mínim a la final de la copa cal remuntar-se al 1978. Un any , per cert, que la final va ser a Lloret.

Veurem en els pròxims dies si la reminiscència del 8 és una casualitat dels números o si n’hi ha per creure en bruixes i àngels.

Foto: Els jugadors del Noia Freixenet celebren la seva segona Copa a Igualada el 2008. (Ferran Munsó)