A la Final Four de Matosinhos, el Noia Freixenet lluitarà per setena vegada en l’última estació de la competició que corona el campió d’Europa, en els diversos formats emprats al llarg de la història.

Ser a Matosinhos entre els quatre millors d’Europa escriu un capítol molt brillant i encara inacabat en la gran història del Noia Freixenet, al llarg de la qual fins a set vegades l’equip sadurninenc ha arribat fins a l’estació final de la lluita pel màxim títol continental. El Noia ha estat en finals a doble partit i en fases finals de quatre, sis i vuit equips, que és tant com dir que ha tastat de primera mà tots els formats emprats per a la resolució de la competició que corona el rei de l’hoquei sobre patins europeu.

Tot plegat, dintre una història en la qual jugar la Copa d’Europa, la Lliga Europea o la Champions League ha estat moneda corrent de l’equip de Sant Sadurní, que en la trajectòria que l’ha convertit per mèrits propis en un gran clàssic de l’hoquei continental ha guanyat sis títols europeus: una Copa d’Europa, una Recopa, dues Copes de la CERS i dues Supercopa d’Europa o Copa Continental.

La present és la 19a participació del Noia Freixenet a la màxima competició europea, en la qual des del seu debut el 1972 ha jugat 118 partits dintre un total de 215 en el conjunt de totes les competicions europees. D’aquestes 19 participacions, repassem les set en les quals el Noia Freixenet ha arribat fins a l’última estació segons el format emprat en cada edició.

1989, campions d’Europa a l’Ateneu la nit de Sant Joan

La lliga guanyada la temporada 1987-88 va obrir les portes a jugar una Copa d’Europa on el Noia Freixenet ja havia pres part el 1972 i el 1982. Fer-ho aquest cop amb un equip tan potent i campió de lliga com el que formaven els germans Josep Enric i Joan Torner, Jordi Hom, Toni Rovira, Carles Puig, Ton Ballabriga, Manolo Barceló i els porters Emili Baldrís i Ramon Canalda permetia somiar en gran des del primer dia, tot i que el sorteig de la competició va posar en el camí del Noia tres rivals de molta entitat.

Els de Siscu Prats van deixar clar que anaven a totes amb dues imponents golejades davant el Liceo (1-7 a Riazor i 11-3 a l’Ateneu) als quarts de final, pas previ a unes semifinals molt més competides amb el Novara. L’ajustada victòria per 5-4 de l’anada a l’Ateneu no convidava gaire a l’optimisme davant la fama de feu inexpugnable de la pista italiana, on l’eliminatòria va arribar a estar costa amunt abans que una reacció del Noia Freixenet dugués el marcador fins a l’empat a quatre final que va classificar els sadurninencs per a la final.

La batalla pel títol amb l’Sporting de Portugal es va obrir a Lisboa, on el Noia Freixenet va saber adaptar-se millor a les males condicions de la pista, molt relliscosa per la condensació acumulada al vell pavelló d’Alvalade, i es va posar de cara la final imposant-se per 4-7. Calia rematar-ho i això és el que es va fer la nit de la revetlla de Sant Joan del 1989, quan una altra victòria per 3-1 va desfermar la festa a l’Ateneu amb el Noia tocant el cel alçant la Copa d’Europa.

1990, un gran Porto deixa el Noia a les portes de la revàlida

A diferència d’un any enrere, aquest cop el sorteig va ser benèvol i el Noia Freixenet va afrontar la defensa del títol amb un camí planer. La Vendeenne va ser poc obstacle en uns quarts de final resolts amb dues golejades (4-12 a França i 17-0 a l’Ateneu), i en les semifinals el Thunerstern suís només va oferir resistència en terres helvètiques, amb victòria cavista per 4-5 abans de resoldre amb golejada (14-1) a Sant Sadurní.

Un any després, l’anada de la final de la Copa d’Europa va tornar a dur el Noia Freixenet a Portugal, aquest cop per enfrontar-se a un Porto que havia tingut un camí més difícil eliminant el Roller Monza i l’Igualada. Si un any enrere el partit que va obrir la final a terres portugueses va servir per encarrilar el títol, aquest cop va ser gairebé per acomiadar-se’n, ja que la victòria per 6-0 dels ‘’dragoes’’ va convertir en missió impossible la tornada a l’Ateneu. El Porto va tornar a guanyar per 2-5 i va alçar a Sant Sadurní la segona de les tres Copes d’Europa que a dia d’avui té a les seves vitrines.

2006, per primer cop en una Final Four de format atípic

Després de no haver tingut sort les temporades 1998-99 i 2003-2004, en les que el Noia Freixenet no va poder passar de l’eliminatòria prèvia en la ja anomenada Lliga Europea, en la 2005-06 l’equip dirigit per Blai Carda sí va poder recórrer un llarg camí a la màxima competició. Per accedir a la fase de grups, els sadurninencs van haver de superar dues prèvies davant rivals suïssos, primer un Wimmis que va sorprendre guanyant a l’Ateneu per 1-2 però que no en va fer prou per aixecar el 0-3 de l’anada, i després un Uttigen a qui sí van superar en tots dos partits (6-3 a l’Ateneu i 0-4 a Suïssa).

Ja en la fase de grups, l’empat inicial a casa amb el Vic (1-1) i la derrota a Reus (2-0) en la segona jornada no feien presagiar res de bo, però tres victòries consecutives davant el Prato (5-1), a Vic (1-2) i a casa amb el Reus Deportiu (5-1) van capgirar la situació per fer que el Noia Freixenet viatgés ja classificat a Prato en l’última jornada, on igualment va guanyar per 2-3.

La localitat portuguesa de Torres Novas va ser l’escenari de la Final Four més atípica, ja que per primera i única vegada es va canviar el format de semifinals i final per una lligueta entre els quatre equips. El Noia Freixenet va competir bé en els tres partits, però no va poder evitar perdre davant el Reus Deportiu (3-0), el Porto (4-1) i un Follonica (4-3) que va arribar a l’última jornada sent ja campió després d’haver-se imposat a portuguesos i reusencs. Per primer cop, un equip italià va alçar la Copa d’Europa.

2009, entre els vuit millors d’Europa a Bassano

Tres anys després de la meritòria presència a Torres Novas, el Noia Freixenet va tornar a una fase final, en aquest cas de vuit equips. Aquest cop no va caldre prèvia i l’aventura europea va arrencar amb la primera jornada de la fase de grups, amb victòria a l’Ateneu davant l’Igualada (6-4). Un valuós empat a Porto (4-4) i el triomf a casa davant el Quevert (5-1) van posar els sadurninencs al capdavant del grup abans que una derrota a Igualada (4-1) posposés la classificació. Amb una victòria de gran mèrit davant el Porto (3-2) i una altra a França davant el Quevert (1-3) els de Ferran López van lligar el bitllet per a Bassano i ho van fer a més com a primers de grup.

A la localitat italiana el Noia Freixenet no va tenir sort als quarts de final i va ser eliminat pel Liceo (5-2) en el primer partit d’una fase final que va coronar com a campió el Reus Deportiu, vencedor per penals en la final davant el Vic.

2010, de nou entre els millors en la final a sis de Valdagno

Nova edició i nou canvi de format per a la fase final, aquest cop amb sis equips. En no classificar directament els segons de grup, el nou sistema va fer més exigent la fase de grups, que el Noia Freixenet va obrir amb bon peu vencent el Reus Deportiu per 3-2 a l’Ateneu. Després, però, el viatge a les Illes Açores per enfrontar-se al Candelaria va passar factura en forma de derrota (7-2), si bé a partir d’aquí els de Ferran López van resultar infal·libles. Va costar més de l’esperat guanyar a casa el Weil alemany (4-3), però després un valuós empat a Reus (4-4) va permetre començar a divisar la classificació. El segon lloc va quedar garantit guanyant a casa davant el Candelaria (5-1), i els tres punts a Weil am Rhein (1-6) en l’última jornada van valdre el bitllet directe per a la fase final sense haver de passar per l’eliminatòria entre segons de grup. 

Ja a Valdagno, la derrota inicial davant el Reus Deportiu (6-3) va complicar les coses d’entrada en el triangular que definia l’accés a la final, si bé la victòria del Vic davant els reusencs el segon dia va obrir la possibilitat d’un triple empat que classificaria el Noia en cas de victòria per cinc gols davant els osonencs. L’equip sadurninenc va estar a prop de la proesa en algun moment, però l’empat final a cinc gols va donar el passi a la final a un Vic que es va tornar a quedar a les portes del títol en perdre amb el Barça.

2011, per tercer any seguit entre els millors d’Europa a Andorra

Continuaven canviant els formats i es tornava a la final a vuit, però el que no va variar va ser la tercera presència consecutiva del Noia Freixenet entre els millors d’Europa. En el camí fins a Andorra va ser clau fer de l’Ateneu un fortí, ja que el Noia va arribar a la fase final assegurant els nou punts com a local i sense sumar-ne cap com a visitant. Els cavistes van arrencar amb mal peu a Viareggio, on van caure per 5-2 abans d’afrontar seguits els tres partits de casa. Els van resoldre tots tres amb victòries davant el Candelaria (4-3), el Vic (4-1) i el Viareggio (5-4), fet que va deixar la classificació a un sol punt que caldria aconseguir però lluny de casa. Un nou viatge a les Açores es va tornar a resoldre amb derrota (5-3) i tot va quedar pendent de l’últim partit a Vic, on tot i perdre per 3-1 el Noia Freixenet va salvar l’average particular que, amb els mateixos nou punts que els vigatans, li va donar el bitllet per a la final a vuit.

A Andorra la sort va tornar a ser esquiva amb el Noia Freixenet, que va caure per 7-4 als quarts de final amb el mateix rival de dos anys enrere a Bassano, el Liceo. Aquest cop la derrota va ser polèmica, ja que entre diverses decisions controvertides dels àrbitres la més flagrant va ser no concedir un gol de Jordi del Amor que clarament va entrar. Els corunyesos, liderats en pista per Jordi Bargalló, van acabar alçant el títol imposant-se al Reus en la final.

2025, a Matosinhos després de brillar en la Champions més exigent

El meritori subcampionat del Noia Freixenet a la passada OK Lliga va obrir les portes de la Champions League entrant directament a la fase regular, sense haver de passar per una exigent fase prèvia on només el primer de cada grup continuava a la màxima competició i que va tenir com a il·lustre caigut el vigent campió, l’Sporting de Portugal.

La incògnita de com respondrien els de Carlos Cortijo en la fase de grups més llarga de la història de la màxima competició europea va quedar resolta ben aviat sumant deu dels dotze primers punts. Després de passar les festes de Nadal com a líders de grup, un valuós triomf a l’Ateneu davant el Barça va confirmar la llicència per somiar amb una classificació que, després de no puntuar a Sant Omer ni a Porto, es va confirmar amb un empat davant el Barcelos. 

La victòria a Reus en l’última jornada de la primera fase va situar l’equip cavista en el segon lloc, tenint així el Trissino com a rival als quarts de final i amb la tornada a casa. El Noia va posar la primera pedra guanyant per 1-2 en el partit d’anada a Itàlia, però tot va continuar obert de cara al desenllaç a l’Ateneu. El 3 d’abril, equip i afició van propiciar junts una nit màgica on l’empat a quatre final va portar el Noia Freixenet a la Final Four de la Champions dinou anys després, aquest cop sí per jugar-la en el format clàssic de semifinals i final.